dimarts, 26 de novembre de 2013

ELS FABRÉS



  La referència més antiga que s'ha trobat de la casa és una inscripció d'una antiga llinda de porta del l'any 1.425. Aquesta dada es confirmaria amb el fogatge de 1.497 on consta en Barthomeu Fabrés com a propietari.
  L'any 1.519, la filla d'en Barthomeu Fabrés es va casar amb en Miquel Serra que era hereu dels masos de Vallhonesta La Serra i  La Figuera.
  Al fogatge de l'any 1.553 apareix en Bertomeu Fabrés com a propietari de la finca.
  Tot i amb això, la construcció de maons amb forma d'espiga (opus spicatum) que es veuen al celler, podria pertànyer, per la seva tipologia, al segle XIII.
  Com en la majoria dels masos, la primera casa seria un edifici de petites dimensions i, pel que es pot observar a la zona del celler, tindria una forma de torre.
  L'Ignasi Torné, actual propietari, apunta la possibilitat que el mas original hagués estat situat un metres més enllà de l'actual. Possiblement es deuria cremar i, posteriorment, es va començar a edificar l'actual. Un dels motius per a fer aquest raonament és la presència d'una cisterna d'aigua que hi ha després d'una esplanada, a l'oest de la casa.
  Amb els anys s'anirien fent ampliacions fins arribar a la composició actual.

Cedida Joan Baptista Costa.

  En una primera ampliació es construiria la volta de crugia central i dues tines (possiblement entre els segles XVI i XVII).
  Més tard es deurien d'afegir les altres dues tines que tenen entrada al costat de les escales exteriors del pis.
  Al segle XVIII es farien les voltes de creueria i, al segle XIX les de maó.
  A l'Amillarament de 1.865 el mas, propietat llavors de Jaume Enrich i Fabrés era un dels masos importants del Clot del Tufau (juntament amb Les Cases i Cal Fiter) i tenia 9 parcers.
  El mas es dedicava fonamentalment al cultiu de la vinya i, gràcies als beneficis que els va comportar la comercialització del vi, la finca es va anar ampliant amb la compra de nous camps. La qual cosa va comportar el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos. Aquests petits propietaris, a part de conrear les seves petites parcel·les, eren parcers d'un o més masos de la zona.
 
  El besavi de l'Ignasi Torné va venir, amb la família i procedent del Putxot, prop de Castellnou de Bages, a treballar al mas del Rubió primer i després als Fabrés.
  La família que, eren a la finca en qualitat de masovers, vivia als Fabres juntament amb els llavors amos de la propietat. Els amos estaven instal·lats al pis i la família Torné (com era costum que ho fessin jornalers i masovers) vivien a les golfes.
  La propietat era molt extensa i tenia bastants pagesos treballant les diferents zones. Amb els anys, els pagesos van anar comprant el seu "tros" i la finca va anar reduint a seva dimensió actual que, tot i ser considerable, dista molt de la que havia arribat a tenir.
  Ens explica l'Ignasi Torné que en Manel Fiter va comprar una parcel·la la qual va poder pagar només amb el que en va treure de la tala dels arbres que hi havia.
  Ignasi Torné (avi de l'actual propietari) l'any 1.942 va comprar la finca al llavors propietari Sr. Casajuana de Sant Fruitós.


Iscle Torné (oncle de l'actual propietari)

1.957
Primera comunió del Jaume (a l'esquerra) i l'Ignasi (dreta) Torné.

Ignasi (avi) Josep i M. Cinta (pares)
 i Ignasi (fill) de l'actual propietari del mas.


L'Ignasi Torné i la seva neta Gisela.

  Es va dedicar bàsicament al cultiu de la vinya fins als anys vuitanta. Dedicaven poca extensió per a la producció de cereals (per al consum propi). A partir dels anys vuitanta es varen afegir els camps de presseguers i cirerers i el cultiu de calçots que els proporcionaven productes per poder vendre al poble. 
  Actualment hi ha els fruiters, vinya i el conreu de secà s'ha dedicat fonamentalment a l'ordi.
  No fa massa anys, la casa va ser reformada per Escorsell, paleta conegut per la seva manera de treballar respectant al màxim la construcció original.

  La composició del mas és la tradicional de planta, pis i golfes. Amb teulada de doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana del pis.
  S'ha aixecat el sostre de les golfes per a fer-les més habitables.
  Com a tret característic i freqüent en els grans masos d'aquella època trobem les finestres escairades que es troben a la planta i al pis de l'edifici. Són petites obertures que permetien veure l'exterior i disparar armes en cas de necessitat.

  La façana nord té una escala que dóna accés al pis. Al costat est de la porta hi ha una cisterna per a l'aigua. Al costat oest de la porta hi ha un afegit on es troben dues tines.


Façana nord.

Façana nord.
L'afegit de la dreta, amb teulada inclinada allotja dues tines.
A la dreta de l'escala, la cisterna.

Façana nord.
Cedides Núria Puértolas.

A la façana sud es va fer un afegit que, al pis van convertir en una galeria amb dos arcs.
Al davant de la façana hi podem trobar diferents coberts per al bestiar.


Cedida família Torné.

Cedida Núria Puértolas.
  
La porta d'entrada a la planta es troba a la façana est.  

Façana est i porta del celler.

 
Porta d'entrada al celler.
Hi ha una inscripció de l'any 1576.
Explica l'Ignasi Torné que havia hagut una llamborda
amb una inscripció del 1.425 però estava en molt estat 
i es va acabar perdent.

 Façana est.
Cedides Núria Puértolas.

  Baluard.  
  Davant d'aquesta façana s'hi van construir uns coberts que van de nord a sud.
  Entre la façana sud i els coberts hi ha un baluard, un petit pati que queda tancat per dues portes, una a cada extrem.


 Porta nord del pati interior.
A la dreta, porta d'entrada al cobert per al bestiar.

 Porta sud del pati interior.

Detall del terra d'aquest espai,
elaborat amb petits còdols que formen composicions geomètriques.
Cedides Núria Puértolas.

  El cobert que es va afegir a la banda est de l'edifici, davant de la façana està dividit en 3 estatges diferents. El que hi ha a la banda nord era per al bestiar. Encara conserva una antiga menjadora i, darrerament, s'ha usat com a cort de porcs. El de la dreta s'usa com a magatzem. 


Cobert destinat al bestiar, amb la menjadora a la dreta.
Menjadora bestiar.
Finestra " de defensa" al mur nord del cobert.
Cedides Núria Puértolas.

El del centre és el més curiós. L'Ignasi ens explica que sempre l'han conegut com "la presó" i, si ens atenem al seu aspecte, és molt probable que tingués aquesta finalitat.


Enclotada a diferents nivells, la "presó".
Cedida Núria Puértolas.

  Planta de la masia. Pel que fa al celler de la masia Els Fabrés, és sense cap dubte una de les joies arquitectòniques del poble. Les voltes de canó, els arcs de creueria, els murs amb els maons en forma d'espiga, la distribució... és una autèntica meravella.
  La planta té una crugia a la zona nord que va d'est (porta d'entrada) a oest, coberta amb volta de canó.
 Crugia a la que s'accedeix des de la porta de la façana est.
Al principi del mur de la dreta hi ha les escales d'accés a la planta.
Darrere del mur de la dreta hi ha les dues tines. 
Al fons de la imatge, la porta del celler de l'amo.
A la la dreta la porta d'accés al celler del masover.

Darrera d'aquestes botes es troben les 
dues boixes que comuniquen amb les dues tines.
Cedides Núria Puértolas.

 A la banda oest d'aquesta crugia hi ha una porta que comunica amb "el celler de l'amo".


 El sostre està cobert amb bigues.
Al mig del celler hi ha una gran arcada.

 Botes originals del celler.

  Botes originals del celler.


Tina per a l'oli.

Als murs d'aquest celler hi trobem la construcció 
amb maons disposats en forma d'espiga.

 Detall del pany de la porta del celler de l'amo.
Cedides Núria Puértolas.

    A la dreta d'aquesta crugia (zona sud de l'edifici) hi ha tres espais diferents. 
  El primer, entrant per la porta (a la banda est) era l'antiga pastera. Abans s'hi feia el pa.
  Té un forn i una pica on es deixava la roba amb remull amb la cendra (que feia la funció del lleixiu).
  El sostre està cobert amb pedra formant voltes de creueria.


 Antic forn en desús.

A la paret del fons, a la dreta, el forn.

Pila per a posar a estovar la roba.

 Detall sostre.
  Detall sostre.
 Detall sostre.
Cedides Núria Puértolas.

  El segon estava destinat al bestiar. Conserva encara la menjadora.


 Cedides Núria Puértolas.

   El tercer era el celler del masover.
 Botes.

Paret amb la composició espigada.

Aixetes de les boixes.
Cedides Núria Puértolas.

  Al nord de l'edifici s'hi troba el cobert per als carros i s'han anat construint d'altres coberts més recentment on l'Ignasi pare i l'Ignasi fill tenen la seva col·lecció de tractors vells i el taller per a reparar-los.

Cobert per als carros.
Cedida Núria Puértolas.

  L'Ignasi Torné, tot i no deixar mai de fer les feines de pagès del mas, va anar a treballar a una bòbila d'Artès. Bòbila que havia obert un antic encarregat de la bòbila de Can Vidal (del Clot del Tufau). Temps més tard va anar a treballar a "Els Dolors", a Manresa, elaborant carrosseries per a autobusos durant 19 anys. Explica que en sortia un diari que anaven destinats a diferents fàbriques automobilístiques.
  Després , quan començaven a construir Port Aventura, portava el camió amb les cisternes d'aigua per al personal que hi treballava.
  Ara, ja jubilat, es dedica de ple a la seva gran afició: els tractors.
  Fa poc més de 10 anys va començar, amb el seu fill (que treballa de camioner), a recollir tractors vells, alguns en tan mal estat que, fins i tot els els van regalar. Actualment en tenen 35. De vegades de 3 de vells en poden fer un que funcioni.
  Pertanyen tots dos al grup d'Amics del Tractors d'Època del Bages. 
  L'Ignasi (fill) és el president d'aquesta associació bagenca i, al mateix temps és el secretari i tresorer de la Federació Espanyola dels Amics dels Tractors d'Època (amb seu a l'Aragó).
  Ens comenta que pel setembre d'aquest any 2.014, volen muntar una llaurada a Les Vives on hi assistiran un munt de tractors antics de la comarca. És la primera trobada d'aquesta mena que es fa al poble.
  Heus aquí alguns dels seus tresors.

     

      






La Gisela Torné mostra, orgullosa, el seu tractor.
Cedides Núria Puértolas.

  Altres tresors de Els Fabrés.



El dormitori principal segueix conservant                                              Llindes de les portes del pis.
l'antiga estructura que separa la zona del
llit de la resta de l'habitació.

                           Mesurador de gra.                                                                      Orinal.





                                                                        Estris.


                 La mola.                                                                     Tines per a desar aliments.
   Cedides Núria Puértolas.


 Imatges aèries de Els Fabrés, cedides per Iscle Torné.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada