dimarts, 26 de novembre de 2013

CAN FITER



  Aquest mas es troba damunt d'un serrat del mateix nom, al clot del Tufau, a l'extrem ponent del municipi. Possiblement el nom de Fiter li ve per haver estat la fita o terme del poble.


Cedida Núria Puértolas.

  Segons el treball que va fer la Diputació de Barcelona sobre el poble, Cal Fiter va ser un dels masos més importants de la zona del Clot del Tufau, juntament amb Les Cases i Els Fabrés.
  És possible que les runes que hi ha prop de la masia fossin el mas original; que aquest mas quedés malmès i que se n'edifiqués, posteriorment, un altre aprofitant algunes de les pedres originals.

RUNES DE L'ANTIGA EDIFICACIÓ

  D'aquest antic emplaçament hi quedaven els fonaments i algunes pedres de les parets. L'avi de l'actual propietari es va dedicar a refer una part d'aquestes parets. Actualment però, no les podem veure perquè alguns brètols van anar robant les pedres. Així que ara només queden algunes fileres que donen una idea de l'emplaçament de la casa.







 Cedides Núria Puértolas.

  
  L'economia del mas es basava en l'agricultura. A causa del desnivell del terreny aquí, com en d'altres punts del Clot del Tufau, podem trobar molts trams de paret seca que emmarcaven les zones de cultiu.
  Els cultius més importants eren la vinya, l'ametller, l'olivera i el blat.
  Prop d'aquesta masia hi trobem un conjunt de masos (Cal Tinet, Can Xecs, Can General, Can Josepó...) que, a part de conrear el seu tros de terra, deurien de ser parcers de Can Fiter.
  A l'Amillarament del 1.865 consta que el mas tenia 22 parcers i que era propietat de Martín Vall.
  Tot i que es desconeix quan es va construir la casa, és probable que sigui de finals del segle XVII. Al llarg dels anys s'hi han anat fent diferents ampliacions.
  L'any 1.756, la vídua de Josep Singla, de Monistrol de Montserrat, va comprar a Francesc Fiter i Jaume Plans, pagesos de Sant Vicenç de Castellet, el "Campet de la Beguda".
  El besavi de Miquel Bosch (l'actual propietari) vivia a Cal Xesc i va comprar Cal Tinet l'any 1.939.
  El seu gendre, en Miquel Bosch i Abadal, fill de Castellfollit del Boix, va comprar Cal Fiter abans de la guerra civil.

BARRAQUES DE VINYA

  En Miquel Bosch i Abadal, tot i no saber-ne gaire de llegir i escriure, va resultar ser un home de grans recursos. Construïa barraques de vinya, tant dins com fora de la seva propietat. Aquestes barraques estan condicionades amb finestra perquè hi entri la llum, una espieta menuda per a l'aire en la part superior, petites postades per a dipositar el menjar...
Cedida Joan Baptista Costa.


Llinda amb les inicials d'en Miquel i l'any 1935.

Finestra i espai per a desar el menjar.

Detall del sostre.

Espieta a la part superior de la barraca.

Un altre espai per a emmagatzemar.

Detall del que queda del pou-cisterna.
Cedides Núria Puértolas.

  Val a dir que als terrenys d'aquest mas va començar el rugbi de Sant Vicenç. L'equip hi anava a entrenar i hi jugaven els seus partidets durant els primers anys.
  Des de fa anys, en Miquel obre la casa per als alumnes de l'Institut de Sant Vicenç. La canalla van al mas, aprenen a llaurar amb una arada romana i els cavalls, aprenen a fer mató... i fan nit a la casa, tot intentant conèixer com era la vida a pagès.


Google maps.

EL MAS

  Aquest mas, al qual s'hi han anat afegint diferents cossos al llarg dels anys, queda tancat per un baluard. 
  L'edifici principal està construït amb pedra, però sense morter, és a dir, seguint el sistema de construcció de pedra seca. Consta de planta, pis i golfes, amb teulada a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal que s'obre al sud, amb una lleugera inclinació cap a l'oest. La distribució de porta i finestres és asimètrica i totes tenen llindes de pedra.

Cedida Núria Puértolas.

  Davant aquesta façana principal hi ha l'antiga era que estava emmarcada per diferents construccions i un mur, formant un baluard.
  A la banda oest d'aquest baluard, es troba el mur amb l'accés al recinte i l'edifici que servia de cobert per al ramat d'ovelles.
 La construcció del cobert segueix el desnivell del terreny. Té coberta embigada i d'un sol vessant.
 L'entrada al recinte és un arc de carpanell (una mica més pla que l'arc de mig punt) . Actualment, des de l'interior, només queda visible poc més de la meitat de l'arc ja que es va fer l'afegit per a ubicar-hi una tina.


 A l'esquerra de la imatge, el cobert per al bestiar.
Cap a la dreta, l'arcada de l'entrada.

D'esquerra a dreta: cobert per al bestiar,
accés a la casa, tina i façana principal.

En Miquel Bosch i la seva filla, Lídia, a la part del cobert del bestiar
que sobresurt a la part exterior del baluard.
Els acompanyen l'Àngela i en Josep.
Cedides Núria Puértolas.

  Al sud de l'era hi ha una edificació que en altre temps havia estat la pallissa, que després es va usar com a cort de porcs i que, actualment, serveix com a quadra per als cavalls. 
  La pallissa té una gran columna al centre per a suportar la biga central. Té teulada amb doble vessant. A la paret sud hi havia dues finestres Ara una està tapiada) que, per la banda exterior queden gairebé a nivell del terra (al lloc on es va ubicar la nova era) i que era per on es llançava la palla a l'interior. 

Biga central.

 Aquesta meitat del sostre s'ha renovat,
però han conservat la biga original.

 A la banda de ponent, el sostre és l'original.

 Detall de la paret, amb estris per als cavalls.
Cedides Núria Puértolas. 
  Arc d'accés. A la primera imatge, l'arc vist des de l'era. A la segona es veu com la part dreta de l'arc, que es va aprofitar per a fer unes escales que arribaven sobre la tina, està quasi tota tapada, deixant només una obertura per a la porta.





Detall de l'entrada i el cobert per als carros.
Cedides Núria Puértolas.

  En aquests tres cossos que es van afegir a la banda de ponent, podem diferenciar el primer cobert on es desava el carro; la part superior de la tina on es dipositava i trepitjava el raïm; i al darrera el cos que, adossat a la casa, es comunica amb el pis.
  A aquest últim cos de l'edifici fa uns anys se li van començar a corbar les parets i l'amo actual va haver de construir uns contraforts per poder mantenir la paret.
  A la planta baixa d'aquest cos, que està coberta amb volta de canó de pedra, s'observa que la construcció original era diferent de l'actual. La volta té una incisió que indica que, en altre temps deuria d'haver hagut un mur que feia de paret. Possiblement era l'altre celler de la casa i tenia la premsa per al raïm.


 Entrada.

 Interior antic celler.

 Coberta amb volta de canó.

Restes de la premsa.

 Senyals a la volta de l'existència d'un antic mur.

 Senyals a la volta de l'existència d'un antic mur.
Cedides Núria Puértolas.

  La tina és circular i folrada amb cairons de ceràmica vermellosa.
  Seguint la façana de ponent, cap al nord, trobem una construcció circular. Era el forn de la casa.

Façana oest, banda nord.
A la planta, a la banda nord (esquerra de la imatge) hi ha el celler.

 Forn, adossat a la banda nord oest de la casa.

Detall de la finestra.
Es pot observar que les pedres de la paret no tenen morter.

Façana oest, vista des del nord.
  Cedides Núria Puértolas.

  A la façana nord s'hi va construir una altra tina, adossada a l'edifici. L'estructura d'aquest afegit és de forma quadrada, amb coberta d'un sol vessant. La tina que hi ha a l'interior és circular i també conserva les parets cobertes amb la ceràmica vermellosa.

Façana nord.


Porta de l'espai superior de la tina.
Cobert on es trepitjava el raïm.

 El sostre del cobert conserva les bigues originals.

Detall del marc de la porta.
En Miquel ens ha explicat que aquesta mena de fustes 
tallades de forma tant característica, s'acostumen a trobar als cellers.
Per això suposa que es va treure del celler, quan es va fer la porta.
Cedides Núria Puértolas.

  A la banda est de la casa hi ha un pou de forma circular i coberts destinats al bestiar.

 El pou, un cobert i darrera, l'antiga pallissa.

 Façana est.
Alguns dels coberts per al bestiar estan adossats a la casa.

Façana est.


Coberts.

En aquests cobert havien tingut porcs, xais i gallines.

  L'interior està distribuït en tres crugies paral·leles (i perpendiculars a la façana) i una quarta a la part nord, perpendicular als anteriors , on hi havia el celler. Tot el sostre està cobert amb bigues.
  A la crugia central, amb la porta d'entrada, hi trobem un vestíbul, un habitacle per als cavalls i la porta d'accés al celler.

  Vestíbul de l'entrada.

Antic habitacle per als cavalls.

Zona est del celler, amb el sostre renovat.
Conserva els pals per a deixar assecar els aliments.

A la paret nord hi ha la boixa que comunica amb la tina 
que hi ha adossada a la paret nord de l'edifici.

Zona oest del celler.
Detall d'una serra.

Sostre, amb les bigues originals.

En Miquel Bosch,
mostrant-nos unes fulles de tabac assecades.
  
  Detall de la paret
construïda amb el sistema de pedra seca.
Cedides Núria Puértolas.

  La crugia est, al costat del vestíbul, és un habitacle on hi ha el menjador. Les parets estaven totalment arrebossades i, en netejar-les per deixar veure la pedra, el propietari es va trobar amb la grata sorpresa de descobrir una finestra.


Cedida Núria Puértolas.

  A la mateixa crugia, després del menjador, hi ha les escales que donen accés al pis.

  A la crugia de l'esquerra hi ha la cuina. Conserva la llar de foc amb campana suspesa i els armaris encastats a la paret.

Cedides Núria Puértolas.

  Després de la cuina, a la mateixa crugia, hi ha un habitacle on es troba la petita finestra que comunica amb el forn adossat a la façana oest de la casa.

Cedida Núria Puértolas.

LA FONT DE CAL FITER

  També pertany a la propietat la Font de Cal Fiter. Aquesta font es troba entre Cal Fiter i Cal Tinet.
  Havia estat un lloc on molta gent hi anava a dinar o a berenar. L'emplaçament, amb molta ombra i recollit tenia unes taules i bancs de pedra, la qual cosa el feia un lloc ideal per a poder passar l'estona amb la família o els amics.
  Malauradament les taules i els bancs també han anat desapareixent quedant  a causa dels robatoris, a la part que hi ha al nivell de la font, només un tros de llosa del que fa temps havia estat una taula.
  És una llàstima perdre indrets tan especials per culpa de fets tan lamentables.


Cedides Núria Puértolas.


Cedida Joan Baptista Costa.

  Al mas hi havia també un trull d'oli, encara es conserva (i en bon estat) la pedra que feia de base del trull.

Cedida Núria Puértolas.
  
LA SÍNIA

  Prop de Cal Tinet trobem la sínia de Cal Fiter. Actualment l'aigua s'extreu amb motor. Els forts aiguats del 2.000 es van endur una part del ferm de la sínia per on voltava la mula.



Cedides Núria Puértolas.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada