dimarts, 26 de novembre de 2013

CAL PAPA



  És un dels masos més propers al municipi de Castellgalí.
  De fet, els masos del Clot del Tufau, com que abans que s'aixequés el pont sobre el riu Llobregat, tenien díficil accés al nucli de població de Sant Vicenç de Castellet es relacionaven molt més amb la població de Castellgalí ja que els era molt més propera i hi tenien millor accés. És per això que aquests masos formaven part de la parròquia de Castellgalí i no pas de la de Sant Vicenç.

  Per accedir al mas de Cal Papa, podem entrar pel barri de la Farinera, agafar el carrer del Clot del Tufau i seguir la riera de Castellet. Cap al final del camí, havent passat els massos de Les Cases, El Fabrés i Can Tayona, trobarem un trencall (just abans del que dóna a Cal General) Pujant per aquest camí (el camí de Montserrat) trobarem primer, a l'esquerra Can Mestre Joan i una mica més amunt, a mà dreta, ja serem a Cal Papa.



  Tal com podem veure a la imatge superior, la façana principal de Cal Papa està orientada al sud.
  L'edifici està construït en un desnivell i, per la part nord, llinda amb un petit torrent.
  Aquest desnivell es va aprotifar com a paret nord de la planta del mas.
  Actualment hi viu la família Pladellorens, en Joan i la Maria Pilar i el fill d'aquests, en Josep Maria, amb la seva dona i la filla.
  Ens explica en Joan que al mas hi ha documentació del segle XVII, però els primers que Pladellorens que hi van arribar, foren els seus avis.
  A la imatge, l'àvia d'en Joan.

Pepa Catllà i Alegre, als 79 anys.
Arxiu Ricard Gomis.

  En aquell temps es van dedicar a l'agricultura i al bestiar. Actualment el mas segueix dedicat al conreu de verdures i, de bestiar, només tenen uns quants porcs.
  La casa ha sofert diverses ampliacions amb els anys. La l'única de què ens han pogut parlar (perquè la van fer ells), és l'ampliació de l'edifici amb un segon pis. La resta ja se la van trobar feta en arribar els avis.
  En les imatges següents poden veure l'edifici abans i després de la construcció del segon pis.



"El Breny"
Especial Festa Major


13 juny 2.013
Cedida Núria Puértolas


Descripció del mas

  Fa de mal determinar amb precisió quina és la construcció inicial del mas a causa de les reformes i ampliacions que s'han anat fent al llar dels més de dos-cents anys de vida de l'edifici.

Cedida Núria Puértolas.

  Retolem els espais per tal d'orientar-nos una mica més.


  Al centre de la planta hi ha la part més antiga. A la façana sud trobem 6 recintes diferenciats:
  A l'esquerra (és a dir a la banda de ponent) hi ha un espai on trobem la premsa de vi.






Porta d'accés al recinte on hi ha la premsa i en Joan Pladellorens i Doz, obrint-nos la porta.
Cedides Núria Puértolas.

  Actualment s'utilitza com a magatzem i hi podem trobar alguns estris i mobles vells del mas.



 La premsa i un antic bagul.



  Les antigues bótes de vi.
Recipients i gàbies.

A la paret de la dreta hi trobem un desaigua.
Comunica amb la pica de la cuina que hi ha a l'altra banda
de la paret.






  Entre els estris penjats a la paret,
podem veure, eines de fuster, arades
i aquests paranys per a caçar conills. 

Cedides Núria Puértolas.


    L'espai, a la dreta de la premsa, és l'entrada de la casa. En Joan explica que és la part més antiga. Està força restaurat, el terra s'ha baixat uns quants centímetres i s'ha cobert amb llosses.
  Aquest espai havia estat la cuina del mas. Conserva la pica (que desaigua a la cambra on hi ha la premsa) i les parets amb algunes restes de sutge de l'antiga llar.
  D'aquí surt l'escala que puja al pis de l'edifici.







En Joan Pladellorens i Doz
Na Maria Pilar Sallés i Puig
En Josep Maria Pladellorens i Sallés
i el col·laborador, Josep Chertó.
Cedides Núria Puértolas.

  La porta que es veu al fons de la segona imatge és la que dóna a l'antiga tina del mas.
  A la façana nord, on ara hi ha una entrada al segon pis, just damunt de la tina, hi havia una porta que accedia a l'espai on es deixava i després es xafava el raïm , 
  Quan es va deixar d'utilitzar com a tina, van aprofitar per a convertir-la en una cisterna d'aigua. L'aigua la portaven de fora i s'emmagatzemava allí. Però per a evitar fuites, van haver d'arrebossar l'espai amb ciment, per a la qual cosa es van haver de picar els antics cairons de ceràmica, de color marró.
  La família Pladellorens ha ampliat el mas amb un segon pis, que és on viu el fill i la seva família.
  L'espai on havia la tina i després la cisterna d'aigua, ha estat aprofitat per a instal·lar una escala que comunica la planta, el primer i el segon pis.


Cedides Núria Puértolas.


    A mà dreta de la cuina, per la façana, hi trobem una altra porta. Actualment aquesta porta dóna accés a l'espai on s'empaqueten les verdures que després es vendran a un supermercat de la comarca. A l'entrada hi trobem una antiga bàscula.

Cedida Núria Puértolas.

  A la part del fons d'aquesta habitació hi ha una de les zones més antigues del mas: el celler.
  Actualment encabeix una gran nevera per a les verdures
  És una crugia perpendicular a la carena de la teulada, és a dir, paral·lela a la façana.
L'espai, de dimensions bastant reduïdes, està cobert amb una volta de canó de pedra. A l'esquerra, darrera la nevera, encara es conserva la boixa que comunicava la tina i el celler.
  Com a curiositat, hi ha una mena d'espieta que comunica el pis amb el celler. No és el primer cop que en trobem una d'aquestes en les masies del poble, però generalment eren a l'entra dels masos per poder veure qui picava a la porta, des del pis estant.
  Aquesta però, és a l'interior de la vivenda.

Cedida Núria Puértolas.

    Tornem a l'habitació d'empaquetatge de les verdures. A mà dreta, al costat de l'entrada, hi ha una porta que dóna accés a l'estable.
  L'estable no té accés directe des de l'exterior de la casa.
  És una crugia perpendicular a la façana de la casa. També és de dimensions reduïdes igual com el celler. Si féssim un plànol de la planta, veuríem que les dues crugies s'encaixen formant una L. 
  Està coberta amb una volta de canó de pedra, però actualment està arrebossada. Ara s'utilitza com a magatzem.
  Encara hi ha l'anella que servia per a falcar el cavall del mas.
  A la dreta de la crugia hi ha un accés a un cambra menuda que és la llenyera. Aquesta tampoc té accés a l'exterior.






Accés a la llenyera.

 Cedides Núria Puértolas.

  I, finalment, a l'extrem dret de la façana, és a dir el que formarà la façana est, hi ha l'antiga pallissa.

Cedida Núria Puértolas.

  A la banda est del mas hi havia, temps enrere l'era. Per això es va fer un afegit en aquest costat per a destinar-lo a emmagatzemar la palla.

Aquest era l'espai de l'era.
Cedida Núria Puértolas.

Façana est:



Façana nord:



Cedides Núria Puértolas.

  A la imatge superior es veu la porta d'accés al primer pis. Al damunt hi trobem un objecte ben curiós.
  Ens explica en Joan que, en fer la reforma d'aquesta façana, van treure aquesta pedra.
La pedra havia estat picada fins gairebé eliminar el seu relleu. Comenta que, possiblement, fos a causa d'estalviar-se algun mal ensurt en temps de guerra. El que va resultar força curiós és que, en treure-la, van descobrir que tenia dues cares: la que havia estat picada i la que fins llavors havia quedat oculta, on es conservava força bé el relleu.
  No té massa lógica esculpir per les dues bandes una pedra que ha d'anar encastada en una paret, per la qual cosa es podria suposar que fos alguna antiga creu de terme, per exemple, que s'hagués aprofitat per a decorar l'entrada de la casa.

Façana de ponent.

Amb en Josep Maria Pladellorens.

Davant d'aquesta façana hi ha una bassa. Abans aquesta bassa s'omplia d'aigua, l'aigua es filtrava pel terra i anava a parar al pou que hi ha una mica més avall.



Cedides Núria Puértolas.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada