diumenge, 24 de novembre de 2013

LES CASES


   El mas és un edifici de planta, pis i golfes, amb teulada de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant (tot i que l'actual entrada, actualment, es troba a la façana de ponent).
  La façana de llevant està dividida en 3 crugies (espais separats per murs). A la central hi trobem la porta principal allindada; La de la dreta és un dels cellers que està cobert amb volta de canó de pedra on van a parar les dues boixes que comunicaven amb les tines adossades a la paret nord.
  Al segle XVIII, a part de les tines que hi havia dins l'edifici, s'hi va construir a la zona nord de la casa un cos, amb forma de torre, de planta, pis i golfes amb teulada de doble vessant i carener també paral·lel a la façana que s'obre a l'est. 











  La finestra del pis d'aquesta construcció té una inscripció amb la data de 1.746 i un crismó al mig.
  
  Les dues tines que formaven part de l'estructura de la casa, actualment no existeixen. Una s'ha convertit en una entrada nova i l'altre en un bany.
  Havia existit una escala que anava de la planta baixa al pis, però ara no existeix i l'espai està tapiat.
  A la façana de ponent, per on s'accedeix al pis habitat, hi ha una tina exempta que destaca per la seva estructura. Es troba dins una construcció de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant i amb interior en volta de canó de pedra. La tina és circular, folrada amb rajoles de ceràmica vermelloses. La boixa d'aquesta tina dóna a un cobert que es troba adossat i al que, darrerament, s'ha tret la teulada.
  A la façana sud s'hi va afegir més tard una eixida (balcó del pis habitat).

  És probable que al llarg del segle XVII el mas fos abandonat, quedant pràcticament en ruïnes.  Segons el treball de la Diputació, la primera notícia històrica la tenim en un escrit del 1.342 quan el pagès Ramon Cases és redimit. En un fogatge de l'any 1.553 apareix el mas i el nou del seu amo, Joan Cases.
  Hi ha una llinda a la casa amb la data de 1.746. Pot molt bé ser que fos la data d'ampliació i reconstrucció, i més tenint en compte que va ser una molt bona època per al cultiu de la vinya al nostre poble. Per aquestes dates es van construir les tres tines.
  Segons l'amillarament (informe municipal que es feia per a cobrar les contribucions) del 1.850, el mas tenia 12 parcers i era propietat de Jaime Pla. Va ser l'època d'apogeu de la finca. En aquell temps era un dels masos importants del Clot del Tufau juntament amb Can Fiter i Can Fabrés. A l'entorn de Can Cases hi ha un bon nombre de barraques de vinyes que donen fe d'aquest progrés.
 Pot ser que els Pla, de Castellgalí s'emparentessin amb els Cases perquè el mas va quedar com a masoveria del Mas Pla de Castellgalí.

  En Martí Grané i la Maria Casasayas vivien a la zona de Can Taiò, de Castellgalí. Com que la parella no podien tenir fills, l'any 1.911 van adoptar un nen de l'inclusa de Manresa, en Quirze Linares.
  Cap a principis dels anys trenta del segle XX, la família es va instal·lar a Les Cases.



  Tots tres es dedicaven a les feines del mas i, de tant, en tant quan hi havia molta feina, contractaven algun parcer.


  En Quirze (conegut per tothom com en Peret) Linares es va casar amb Inés Sanjosé.
  Van quedar-se a viure amb els pares i, amb ells, treballaven al mas.
  En Peret però va "desaparèixer" algunes temporades. Home de fortes conviccions polítiques, i militant del P.S.U.C. va estar empresonat uns quants anys en acabar la guerra (veure l'apartat d'història).
  La parella van tenir 3 fills. El més gran nascut l'any 1.939, en Martí, es portava uns anys amb en César i la Victòria. (En Peret va estar empresonat com a pres polític 5 anys, 3 mesos i 20 dies).
  Tot i així el mas no va aturar mai la seva activitat.

En Martí Grané i la Maria Casasayas.

Martí Grané pasturant el ramat. Al fons muntanyes russes.
                                          En Martí avi i net.



En Martí Linares i Sanjosé creixia amb la mare, la iaia i l'avi, fins que al 1.946 al pare li van donar "la cartilla de redención".



La Inés i els seus tres fills.                                                     La Maria, el César, la Victòria i en Peret.



  Fotografia familiar.                                                                Inés jugant amb un parcer a la verema.


  L'any 1.936, segons aquest anunci al programa de la Festa Major, la família venia vi i llet a domicili.


1.936
Programa de Festa Major.
Arxiu Miquel Vila.

  Anys més tard, ja mort en Martí Grané, la Maria obre una lleteria al carrer Mestre Aubert, número 4, tot i mantenir el servei a domicili.


 1.948
Revista Castellet, número 15.

 1.949
Revista Castellet, número 39.


I els anys van passant per a tothom.




 Martí Linares Sanjosé i amics.                                                                           Maria Casasayas.

Verema                                                                                          La Inés i en Martí al camí de Les Cases.


  De l'any 1.971 a l'any 1.973, la Família Bizarro - Molina s'instal·la al mas. El pare fa de masover i la mare treballa a Can Serra.
  Tenen dues nenes, la Lluïsa, que va néixer l'any 1.971 i l'Àngels.
  Com que la mare feia el torn de nit a la fàbrica i no tenien cotxe, el camí de Les Cases a Can Serra es feixa molt feixuc sobretot estant embarassada de la segona nena. A més, l'embaràs va coincidir amb la forta riuada. Així que l'any 1.973 la família decideix deixar el mas i anar a viure al poble.
  Tot i així segueixen anant, de tant en tant, a Les Cases. En aquestes imatges de l'any 1.979, la família va de visita.

 Cedida Lluïsa Bizarro.

 Cedida Lluïsa Bizarro.

  Actualment aquest mas i les seves terres són propietat de la Generalitat.
  Les estances de l'interior romanen iguals, però la casa ha estat tota modernitzada.
  Aquest últims disset anys ha estat arrendada a canvi del treball de masovers (manteniment de l'edifici i cultiu de les terres).
  A partir de l'any 2.014 caldrà pagar un lloguer per a residir-hi.
  El preu de la finca és molt elevat a causa de la quantitat de terrenys que té. L'edifici, en canvi, està valorat amb el preu aproximat d'un pis de nova construcció al poble.


Cedida Joan Baptista Costa

Eixida a la façana sud.
Cedida Núria Puértolas.

 Entrada de la casa. 
És al costat de ponent.
Cedida Núria Puértolas.

 Vista de l'edifici des del nord.
 Cedida Núria Puértolas.

Façana principal, orientada a l'est.
Cedida Núria Puértolas.

Façana est.
Cos original i, a la dreta, cos afegit al 1.746.
Cedida Núria Puértolas. 

Façana oest.
Cedida Núria Puértolas. 
Cedida Núria Puértolas.

Antics estables per al bestiar.
Davant la façana sud.
Cedida Núria Puértolas.

Festejador de l'interior.
Cedida Núria Puértolas.

Festejador de l'interior.
Cedida Núria Puértolas.



Altres dades de la finca:

Superfície  534.128,07 m²(53,41 ha) (segons registre 1.468.248,00 m²)
Superfície al municipi de Sant Vicenç de Castellet 506.938,63 m2
Superfície al municipi de Castellgalí 27.189,44 m2

Es fa constar que els terrenys objecte de licitació, estan ocupats amb una cessió d'ús amb contraprestació amb espècie pels senyors J.M.Bahamontes Sánchez i Elisabeth Bru Martínez, en virtut de la cessió d’ús de data 28 de gener de 1997, de duració 4 anys prorrogables tàcitament d'any en any, de la Masia Can Cases i els terrenys rústecs annexos de 5 Ha de superfície aproximada.

 DESCRIPCIÓ
  Els terrenys es situen a l’est dels polígons industrials de Sant Vicenç de Castellet i al sud dels de Castellgalí. Els usos del sòl corresponen principalment a usos forestals i agrícoles.
  Dins la finca s’hi localitza la masia de Can Cases. 
  La finca es troba classificada com a Refugi de Fauna Salvatge Can Cases.
  La propietat es troba inclosa dins una àrea d’interès faunístic segons la cartografia elaborada per la Generalitat de Catalunya.
  La major part es troba ocupada per zones forestals, amb pendents superiors al 20%.
  Hi transcorre la riera de Castellet, el torrent de Can Febrers i algun altre petit torrent.
  Pas del camí de gran recorregut GR-4.

URBANISME
  En la clau 20 es permeten els usos d'habitatge agrícola, pecuari i forestal. A més per a les masies existents es permeten els usos hoteler, sanitari, socio-cultural, docent, restauració, recreatiu i esportiu. Referent a l’ús d'habitatge, només s’admet l’unifamiliar que no origini possibilitat de formació de nucli de població (art. 164). En la clau 21 l’únic ús admès és el forestal; es prohibeix l’extractiu (art. 165). En la clau 22 l’únic ús admès és el forestal o 
agrícola; a les masies existents s’hi admet el d'habitatge familiar (art. 166 de la Revisió del PGOU de Sant Vicenç de Castellet).
En la clau 13 es permet la construcció d’edificacions rurals aïllades, sense formació de nuclis de població (normativa de la Revisió de NNSS de Castellgalí).
El municipi de Castellgalí està redactant el Pla d’Ordenaciómunicipal de Castellgalí aprovat inicialment el 12 d’agost de 2010.

 PREU DE LICITACIÓ (2.013)
El preu de licitació és de 1.126.327,77 € : 873.534,22 € del sòl (preu unitaride 1,64 €/m²) i 252.793,55 € dels vols.
Per arrendament el preu és de 3.708,34 €/anuals: 1.180,40€/anuals del sòl i 2.527,94 €/anuals dels vols. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada